20-01-05. "ELS MESTRES CANTAYRES DE NURENBERG" AL LICEU. Por Salvador Vilaregut

"ELS MESTRES CANTAYRES DE NURENBERG" AL LICEU
Por Salvador Vilaregut


La expectació que regnava dijous passat entre la gent que va al teatre era gran. Per tot arreu se parlava de lo meteix, de l'estreno de la comedia lírica de Wagner en el nostre Liceu. Y lo qu'es més estrany es que tothòm ne parlava ab la seguretat de que l'obra obtindría un èxit brillant, donchs tothòm considerava Els Mestres Cantyres com la més sublím e ínspirada de les creacions de Wagner, y fantasiejant, fantasiejant, tothòm (y consti qu'en aquest tothòm hi van inclosos tots aquells que no havíen vist may representar l'obra) pensava que sortiríen per fí de les estranyeses de La Walkyria, del Siegfried y del Capvespre, ab ses converses llarguíssimes entre déus y besties, nanos y dònes d'aygua, y d'aquells amors tan parcimoniosos y tan pesats de Tristàn e Isolda, sers corgelats que no saben estimar-se ab la passió y la vehemencia que aqui s'estilen y que pera dirsho han d'estar cantant una hora ben llarga. Pensaven, donchs, ab certa alegría, que sortiríen d'aquest farrigo-farrago que tant agrada pera fer el sabi als banyeristes, y qu'en Wagner justificaría'l seu renòm universal ab una òpara a l'alcanç de totes les closques. Y tant es així, que fins el meu barber va dirme'l dijous a la tarda: "Vaja, senyoret, que disfrutarèm avuy ab això dels Cantors! Diuen qu'es lo més gran que ha escrit el senyor Banya!" ¿Què tal? Oh! y encara n'hi ha més. El meu sabater, a qui també vaig veure aquell día, s'arrencà ab aquestes paraules: "Sí, senyor! Tothòm ho diu qu'es lo millor del Guànyer! Y nosaltres estèm d'enhorabona perque diu que'l que ho manega tot es un sabater com jo, que s'anomena Joan Says, vull dir Joan Sachs. Ja'ns hi veurèm." Y així varen parlarme també aquell dia un adroguer, un argenter, un sabonayre y fins, pera que no hi manqués ningú, un escrivà del jutjat tot ensenyantme, ab la rialla als llabis, el bitllet per'anar al Liceu: "¿Diu que fins hi surt un escrivà?... ¿un tal Beckmesser?..." "Sí -vaig contestarli jo,- però ademés de tocarli ballar ab la més lletja, me li claven una pallissa de cal ample!"

Ja ho veuen, els arts y oficis varen preocuparse de l'arribada a Barcelona de llurs confrares de Nurenberg, y ab una mica més guarneixen el carrer de Fernando... Però callèm, que'l Liceu s'ha omplert poch a poch, el públch veça en els pisos ters, quart y quint; la platea, amfiteatre y palcos de primer y segon pis estàn convertidos en un inmenso jardín rebosante de flores de fragancia exquisita, y de todo lo notable que nuestra Barcelona encierra en política, industria, artes, letras, etc;... y en Balling, ab mirada feréstega, ha engrapat la batuta; tothòm ha fet psssit... ell ha fet un signe y... pam!... pam!... la orquesta ha romput ab el motiu grandiós dels Mestres.

El públich va voler aplaudir al final del preludi, però l'orga que se sent a ins va ofegar el aplausos, y el teló s'alçà, y va sonar aquell choral magnífich, intercalat en aquella escena muda entre Eva y Walther, d'una elegancia orquestal exquisida. Ab gran silenci y compostura, sols interromput per un estossech persistent, varen escoltarse l'incomparable diàleg que segueix, la sortida de David y els preparatius de la sessió, y els estirabots de l'aprenent espantant al cavaller ab tot lo que's necessita saber per'arribar a mestre. El parlament esplèndit de Pogner, bastant retallat, ab aquella hermosa frase persistent de la orquestra, el primer cant de Walther inspiradíssim y totes les escenes de conjunt que segueixen, en les que Wagner fa gala d'un desembràç escènich adorable, ab uns tochs de vida qu'encanten, fins arribar a l'esvalot ab que la rutina, ficada al moll dels òssos dels mestres, acull les innovacions del Walther, coronat per aquella frase bellísima que la orquestra quasi declama al final, quan Sachs se queda sol, corprès per la poesía qu'entrevèu en les inexperiencies de l'aspirant, per les ironíes y mofetes dels mestres y pel desvergonyiment sorollós dels aprenents: tot això, dich, es rebut al caure'l teló ab aplausos ben entusiàstichs per la majoria del públich.

El brugit ab que la orquestra comença'l segón acte fent sonar els cants de la festa, tota la escena joyosa dels aprenents y David, mantenen l'interès del públich, que va creixent en l'esplèndit monòleg de Sachs, quan surt a trevallar al carrer pera gaudir de la frescor embaumada de la nit serena; en tota sa bellísima conversa ab la batxillera Eva, y en el diàleg amorós entre aquesta y el cavaller de Stolzing, trencat per la primera sortida del sereno. La presencia de Beckmesser ab el llahut sota l'aixella, la de Sachs disposat a evitar la fugida dels enamorats y decidit a matar a cops de martell sobre les soles els cants desentonats de l'escrivà pretensiós, y els plans d'aquells amagats entre'ls arbres de la dreta; tota aquesta hermosa escena, ab la serenata ridícula de Beckmesser y els grinyols aygualits de son llahut desafinat, provoquen les rialles del públich, qu'esclata al final de l'acte (després de la imponderable escena de la baralla y de l'esvahiment de aquesta per la segona sortida del sereno, mentres la lluna plena clareja'ls carrers solitaris ab sa llum argentada, treyent el nas per derrera les grans teulades y els campanars punxaguts) en sorollosa ovació que obliga a alçar el teló tres o quatre vegades, sortint tothòm a rebre'ls aplausos. Aquest acte, no hi ha pas dubte, va obtenir un èxit franch y entusiasta.

En canvi el primer quadro del terç acte, si bé va ésser escoltat ab un respecte que fa honor al públich, no va agradar tant com l'altre; al menys el primer día. Tan hermós que es! Aquell admirable preludi en el que, ab tanta solemnitat y tant sentiment, s'enllaçen el tema emocionat de la contemplació ab el choral de Sachs, y el monòleg bellísim d'aquest en el que Walther veça a dolls la inspiració, anatnos dihent la orqestra ab eloqüencia maravellosa tot lo qu'ell no'ns pot dir de paraula, això es, l'estat de la seva ànima enamorada, la bondat del seu cor y el carinyo pel seu art y per sa vila benvolguda, torbada per les entremeliadures dels follets en la deleitosa vesprada de Sant Joan; tot això que forma part integrant d'una de les més grans pàgines musicals que s'han escrit, va deixar freda a la majoría, qui sab si per culpa de l'intèrprete. Igual va succehir ab el preciós diàleg que segueix entre Sachs y Walther, però la gent va animarse un xich ab la sortida de Beckmesser, quins espantosos recorts de la nit passada descriu la orquestra ab un colorit, una minuciositat y riquesa de detalls y harmonies imitatives incomparables; y va acabar dit quadro, que aqui's converteix en un acte, aplaudintse sens entusiasme la escena entre Sachs y Eva, quan aquesta's presenta vestida de festa a l'obrador del sabater, ab la excusa de que li fan mal les sabates, la sortida de Walther y el famós quintet que clou el quadro.

El quadro final, ple de llum, de color, de vida y de gatzara, va fer renéixer l'entusiasme del públich, que va escoltarse embadalit els esplèndits chorals, el ballet dels aprenents[,] tota la escena del ridícul que corre Beckmesser, el triomf de Walther y les quatre paraules ab que Sachs acaba l'obra (son hermós parlament fou suprimit per complert) entre'ls crits de ¡visca! de tot el poble.

Els Mestres Cantayres han obtingut a Barcelona un èxit que pot calificarse de bo, però que hauría pujat de grau, arribant a grans proporcions, si la interpretació no hagués sigut tan pobra y descolorida com per desgracia ha estat al Liceu. Efectivament, cap de les primeres parts ha donat ni lleugera idea del tipo y caràcter dels personatges que han representat. Tan sols la soprano Fausta Labia, una Eva de gentil figura y digna, per sa bellesa, de l'enamorament del cavaller de Franconia, ha fet quelcòm d'apreciable y digne d'aplauso incondicional; però li ha mancat, en nostre concepte, per'arrodonir sa encertada interpretació, aquella nota de picardía que tenía sens dubte la filla de l'argenter Pogner, donchs a més de sa bellesa natural y hermosa figura, tenía lo que avuy en dihèm ganxo; per això mitj Nurenberg estava emprendat d'ella. La senyoreta Labia, que té veu fresca y ben timbrada, ha caracterisat y vestit el seu tipo molt bé.

Com que som sincers, hem de dir la veritat. El senyor Pessina, artista apreciable en altre[s] obres, fa un Sachs senzillament inadmisible. Ni sa figura, ni sa veu, ni el seu temperament d'actor poden dar una idea del tipo admirable del sabater-poeta, tot ell bondat y serenitat, y, en mitj de sa bonhomía que'l fa estimat de tothòm, no mancat de certa mejestat y melangía fondes. Ademés se necessita una gran veu de bariton, ampla, potenta, fresca, un fraseig irreprotxable y sobre tot un rostre més digne y una figura menys grotesca que la del senyor Pessina. Sab el paper de memoria, té molt bona voluntat, però no n'hi ha prou: Sachs es altra cosa ben diferenta de lo que fa ell. Qui's recorda d'en Van-Roy y d'en Bertràn y fins d'en Delmas y de l'italià Menotti, veu la diferencia que va d'aquests a n'en Pessina.

El senyor Bellatti, en quant a ganes de fer un Beckmesser acceptable, tampoch n'hi manquen; però ni els mils! Fa maça'l pallaço, vol fer riure maça; precisament l'element còmich irresistible del toçut escrivà deriva de la seriositat de l'ase, qu'es el distintiu del seu caràcter. El senyor Nannetti tampoch està encertat en l'esparvillat David. Voldríem més entremaliadura dintre de la seva bondat de xicot. Tots els altres mestres cantayres malament, no passant de particchinos d'òpera italiana, essent així que cada un d'ells es un caràcter perfectament dibuixat per l'autor, y d'una manera especial en Pogner, en Kothner y en Vogelgesang. De la senyora Lucaceska (Magdalena), del senyor Giralt (sereno) y del senyor Innocenti (Walther) val més no parlarne; en ells ni bona voluntat s'hi veu, donchs ho fan tan malament com saben, especialment l'Innocenti, digne de trevallar ab els autòmates d'en Narbón.

El mestre Balling ha dirigit l'obra fent més contorsions y estremituts qu'en Millet, en Goula (pare) y en Mugone plegats. Se veu, per'xò, qu'es un de tants capelmeisters aixerits y que tenen la mà trencada en l'art de dirigir orquestres, dels que Alemanya n'es plena; però aquí l'home, al veure la deficiencia y escassetat de medis de la orquestra, ha portat tota la partitura secament, angulosament, ab efectes de bona lley però torturant una pila de passatges, en la imposibilitat de matisar y donar a la orquestra tota aquella gama de nuances que requereix la orquestració wagneriana, tant semblant per sa riquesa, variació y colorit de timbres, a un raig de sol convertit al descompondres al través d'un prisma en tota una enlluernadora gradació de colors.

Els esforços dels mestres Ribera y Marín són dignes. Han lograt preparar bé la orquestra y els chors, però... lo qu'hem dit avans: no n'hi ha prou de la bona voluntat pera obtindre un resultat satisfactori. Els conjunts, si no varen sortir del tot malament, tampoch varen arribar a sortir del tot bé, com hauría sigut de desitjar pera justa correspondencia a la pericia y reconegut coneixement que de les obres de Wagner té'l primer dels esmentats mestres, y a les bones condicions educatives del segón.

En quant al posat d'escena, dirèm que les decoracions, llevat de la d'en Junyent, són horriblement dolentes, pobres y de mal gust, ab un colorit digne de les que vènen al carrer del Bou de la Plaça Nova. La iglesia de Santa Caterina no té cap caràcter: sembla'l recibidor de les Escolapies, de les Adoratrices o del Sagrat Cor de Sarrià. Y la botiga de Sachs recorda una d'aquelles estacions de ferrocarril que surten a Miguel Strogoff. En quant a la de l'ultim acte, val més no parlar-ne. Els vestits, fòra dels que vesteix la senyoreta Labia, són de guardarropía, de colors bruts y antiestètichs; y n'hi ha, com els d'aquelles noyes que van vestides d'aprenents, ab aquells roses y blaus de llustrina de ca'n Baltà, que fan venir mal de ventre. Ademés tothòm anava mal caracterisat, sense cap rastre de voler presentar un tipo. En una paraula... tot de Liceyo.

Ara, pera posar punt, y respecte al èxit que pugui obtenir l'obra, consignarèm ab veritable alarma que la segona representació va donarse devant dels abonats al torn impar, com únichs espectadors. Al quart y al quint pis quasi no hi havía ningú, y en les demés localitats disponibles encara hi havía menos gent. Jerusalèm!... com més anèm menos valèm!...

FUENTE:
JOVENTUT
Año VI, n.º 259, 26.1.1905, p. 60-62

Contáctanos